divendres, 4 de novembre del 2016

Tot canvia a una velocitat....

Aquest estiu vaig tornar a remenar la capsa de fotografies i records dels meus avis. Hi vaig trobar fotografies i cartes dels rebesavis, dels avis, dels pares i alguna postal meva de quan era petita que ells guardaven.

Cartes escrites per explicar coses a distancia, llegides al cap del temps amb la distancia, quan el que s'explica ja ha passat lluny de on es recorda.

I llavors vaig rebre un missatge al mòbil immediat, curt i concret, proper, efímer,...

El mon sempre ha anat canviant i ara continua canviant com sempre, però a més velocitat.


La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...