Un d'aquests matins m'he llevat i la lluna encara hi era, allà a dalt del cel, rodona, blanca, quieta,... a punt de marxar per deixar passar el sol. Li he fet una foto i he trobat una cançó tendra i bonica com ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La millor versió de tú
A vegades llegeixes textos que et diuen coses que ressonen dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...
-
Entre el garbuix d'emocions i sentiments que aquest any s'han remogut dins meu la por ha estat molt present. Aquest poema que va esc... -
Viure requereix força coratge. Ara que la vida se'ns ha complicat, tot es fa una mica més costa amunt. No sé molt bé com explicar les ... -
Un cor trencat! No se sap com, a on, ni perquè! O potser si, estimar molt, callar massa, la por, la inertesa, l'angunia de voler i no po...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada