divendres, 14 d’octubre del 2011

Maria y yo


El dimarts o el dimecres vam quedar-nos atrapats en aquesta pellicula-documental, tendre i real, (tan lluny de les pelis americanes que sovint trien els meus fills, i que ells veuen, mentre el seu pare i/o jo dormitem al sofà).

El millor de tot és que la vam veure i comentar tots quatre, vam anar deixant trossets de pensaments en l'aire i vam gaudir amb complicitat del que veiem. Vam compartir les alegries i dificultats amb la Maria i vam concloure que per ser feliç cal sobretot ganes de viure i que hi ha moltes maneres de viure feliç! Tota una lliçó per tots quatre!

1 comentari:

  1. Que difícil es acompanyar a aquestes families sovint desorientades en rebre la notícia. Veure com a la llarga poden acceptar la situació i continuar vivint gaudint amb el seu fill, m'ajuda a donar situacions molt complexes que entomem al'escola.

    ResponElimina

La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...