dilluns, 31 de gener del 2011

Tan fàcil que sembla...




Tan fàcil que sembla fer tot això escrit en un full i tan difícil quan un ho intenta tot sol enfrontant-se als seus propis pensaments.

Aquest nadal vaig ensopegar amb aquest llibre quan buscava una lectura fàcil per anar pel metro. No us negaré que les fotografies de Bardem i Julia Roberts van fer que m'hi fixes més que en d'altres i tenia una avantatge: tot i que havia vist el tràiler al cinema, no havia vist la pel.lícula.

És senzill trobar punts en comú amb la protagonista, moments de la NOSTRA vida en que ens hem sentit soles, tristes, desesperades, com una cosa molt petita que no val per res, insegures, segures que l'estem espifiant,.... Podríem seguir fins l'infinit, però no he marxat un any a l'aventura, ni he conegut italians fantàstics, brasilenys tan atents, ni he parlat amb Deu.

Us he de reconèixer que el primer i el tercer capítol fan més per mi, menjar i estimar son dos plaers que m'encanten. El segon se'm va fer més pesat, i es que jo, tot i l'escola de monges, no soc gaire de resar ni parlar amb algú que no tinc davant meu (això últim ja em costa prou). Parlar amb mi mateixa potser ho faig més sovint del que voldria.

Ara estic esperant trobar la pel·lícula al vídeo club per fer la típica comparació i acabar decidint que la novel·la sempre es millor que la versió pel cinema, etc, etc... o potser amb en Bardem de protagonista la pel·lícula guanya algun punt.

La millor versió de tú

A vegades llegeixes textos que et diuen coses que  ressonen  dins teu i els guardes. Al llarg de la vida els retrobes i prenen més sentit en...